dijous, 28 de febrer del 2013

Hay algo aquí que va mal

Vendido por 15.000 euros en la pasada Feria Internacional de Arte Contemporáneo (ARCO).

dimarts, 19 de febrer del 2013

La gala de las reivindicaciones


Harlem Shake (Viral)

Don't tell me why, but i like it!


Voto por hacerlo en alguna de esas fiestas molonas que montamos de vez en cuando!

divendres, 15 de febrer del 2013

José Feliciano

A todos les suena el nombre de José Feliciano. Lo relacionamos con ceguera, guitarra y boleros. Según wikipedia (sabelotodo y de fiabilidad discutible) dice esto: "José Montserrate Feliciano García (nacido el 10 de septiembre de 1945 en Lares, Puerto Rico) es un cantante de Boleros y Baladas, y un destacado intérprete de la guitarra española. Entre sus mayores éxitos se encuentran "Feliz Navidad" y "¿Qué será?" "

Ahora bien, lo que menos me iba a imaginar es que fuera tan gran guitarrista y que se codeara con los grandes del rock and roll.


Este para ti Didito (por cierto duermo con "tu" pijama)

dimarts, 12 de febrer del 2013

Pels (futurs) pares: "La ciència dóna suport als desitjos de les embarassades"

(...)
 
Sempre s’ha cregut que les embarassades s’inventaven desitjos (o antulls) per fer perdre l’oremus a les parelles, que, més d’un cop, han hagut d’anar a buscar determinats aliments i preparar-los o cuinar-los; però són moltes les mares que asseguren que han tingut la necessitat de menjar una cosa determinada durant l’embaràs. No pot ser que totes s’aliïn per fer la vida impossible a la parella. I no, no és així: la ciència els dóna suport. La raó és la següent: la mucosa de l’olfacte i del gust de les embarassades es modifica, per això senten molt més les olors i els sabors; per consegüent, assaboreixen més els aliments, i, encara més, els que els agraden especialment.

El cap de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital Sant Joan de Déu, Josep Maria Lailla, ho explica en termes científics: “Els nivells hormonals de la gonadotrofina coriònica humana (HGC) produeixen una impregnació de les mucoses (olfacte i gust, bàsicament) que modifica les olors, els gustos i els sabors de les embarassades. Per això, troben més agradables uns aliments, i d’altres, no”. Ara bé, el que la ciència no ha assegurat mai de la vida és que aquell aliment que l’embarassada ingereix capriciosament s’acabi convertint en el preferit de la criatura. Aquí, la ciència ja no els dóna coartada; per tant, el que hi ha són casos pràctics, que són això, casos concrets. La Yolanda Contreras n’és un. A ella no li ha agradat mai el cogombre, però durant l’embaràs del seu primer fill, en Jaume, en va menjar. Sí, i força. Ara a en Jaume li agrada, però a ella no, perquè, de fet, no li havia agradat mai.

A l’hora d’explicar desitjos, les mares en donen molts detalls. La Núria Parés es va sentir atreta per les patates –fregides, bullides, de xurrer–; li agradaven totes les varietats; també menjava pasta, molta pasta, i dolços. En canvi, el cafè li feia fàstic, ni tan sols li agradava la flaire. En total, es va arribar a engreixar 16 quilos. El seu segon embaràs ja va ser diferent: es va cuidar molt, i es va adonar que necessitava menjar molt i sovint, i menjava fruita entre hores. Es va acabar engreixant el que tocava, i es va trobar molt millor. El cafè tampoc no el va tastar, tot i que a ella, en realitat, li encanta.

La Cecília Lorenzo explica que durant l’embaràs d’en Marcel tenia fixació per la llimona. “Ho volia tot de llimona: gelat de llimona, refresc de llimona, iogurt de llimona, fins i tot sabó del cos de llimona”. Era un desig. Tot i això, cuidava molt l’alimentació, fins al punt que, després de tenir la criatura, estava més prima que abans de tenir-la. En aquest punt, el doctor Josep Maria Lailla remarca que els gustos extrems, com l’àcid, el salat o l’amarg, són poc recomanables per a les embarassades, que tenen un PH gàstric més alt, i, si augmenten la ingesta d’aquests aliments, poden tenir males digestions. Però, esclar, això no ha de passar sempre, perquè la Cecília no podia viure sense llimona.

Font: http://www.etselquemenges.cat/fills/la-ciencia-dona-suport-als-desitjos-de-les-embarassades-10517/

dilluns, 11 de febrer del 2013

La guerra, esa compañera de viaje eterna...

Gran reportaje de fotografías sobre la guerra.



Link -> Fotoperiodismo de guerra

La imagen es tremenda, tremenda...

PD: mientras la miraba escuchaba esto que recomiendo: Tame impala - Lonerism , atención a Elephant.